Passa al contingut principal

30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià




El 23 de novembre de l’any 1983, a la ciutat d’Alacant, es va aprovar una llei fonamental en la nostra història recent: la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Per primera vegada, de manera coherent amb l’Estatut d’Autonomia de 1982, es creava un marc legal relativament definit per a la promoció del valencià en diferents àmbits d’ús, entre els quals destacava l’escola. No cal dir que, en el context d’uns anys difícils, la LUEV va ser una fita important, que donava una primera resposta a una àmplia demanda social. Tanmateix, des de bon començament es va veure que seria molt difícil desplegar plenament una norma que, de més a més, naixia amb no poques mancances.
              
No és casualitat, per tant, que les reflexions que suscita aquest aniversari vagen en la línia de les que ja es van manifestar fa cinc o deu anys. En molts aspectes són encara vigents les consideracions expressades pels especialistes reunits a la Universitat d’Alacant el 2003 per a debatre al voltant del vinté aniversari de la llei, que van donar lloc al llibre Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Unes consideracions que, a grans trets, demostraven que, entre altres coses gràcies a la LUEV, que va estimular l’escolarització en valencià i l’obligatorietat d’estudiar aquesta llengua (amb certes excepcions conegudes per tots), cada vegada són més els valencians que la saben escriure i parlar. Al capdavall, com ha destacat en més d’una ocasió el cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, té una enorme importància que, des del començament dels 80, hi haja hagut un seguit de generacions educades en valencià. Per això, Escola Valenciana ha decidit avançar enguany la celebració de la Nit al dia exacte en què es commemoren els trenta anys de la LUEV.
En canvi, la Llei d’Ús no ha aconseguit el que hauria d’haver estat el seu objectiu principal: la promoció del valencià en tots els àmbits d’ús, per a la qual cosa calia desenvolupar noves lleis i iniciatives. Un bon exemple el trobem l’any 1984, quan es va aprovar la llei que conduiria a la creació de Radiotelevisió Valenciana; al preàmbul s’afirmava que aquest nou mitjà de comunicació havia d’ajudar a la recuperació del valencià «en la mateixa línia marcada per la Llei d’Ús i Ensenyament i com a desplegament del mandat estatutari». El fet que, al cap de quasi trenta anys, siga més que probable la desaparició de la radiotelevisió pública valenciana ens adverteix de l’abast insuficient –passat i present– de la Llei d’Ús. Aquest aniversari convuls ens obliga a pensar novament en la classe de societat que volem construir, ara més que mai, i en les maneres d’aconseguir un objectiu compartit per bona part dels valencians: que el valencià continue sent una llengua viva i de futur.
               

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una nova experiència de lectura

En Bromera hem posat en marxa una nova experiència lectora en la qual volem implicar tota la comunitat educativa: tant famílies com alumnat i professors. Es tracta d’Emociona’t , un projecte que incorpora una sèrie de recursos innovadors que giren entorn del concepte Lectura activa i que pretén oferir un projecte de lectura complet. Si no el conegueu, ara vos el presentem! Encomanar la passió pels llibres és un dels grans reptes de l’escola i de la societat actual. Un repte que, els darrers anys, ha provocat un bon grapat de reflexions i estudis de pedagogs, educadors i també d’institucions públiques. A Bromera, volem aportar el nostre granet d’arena amb Emociona’t , una finestra oberta a la innovació i a la creativitat, ja que incorpora noves metodologies i recursos per a despertar l’interés i la curiositat per la lectura. D’una banda, hem intentant incorporar al projecte aquelles estratègies que s’ha demostrat que tenen un efecte positiu en el foment pel gust de la lectu

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.